dijous, 17 de gener del 2013

Cap al Japó! Preparatius 1ª part


Primer de tot: Agraïr a tots els amics que han fet possible enllestir tots els preparatius en 15 dies! Moltíssimes gràcies! Si no arriba a ser per vosaltres, encara estaria marejada entre  centenars d'opcions, estressada buscant plaça, nerviosa i tipa d'esperar. Finalment però, sembla ser que ja ho tinc tot pràcticament lligat. L'objectiu d'aquest viatge al Japó és refrescar i millorar el meu nivell actual de japonès. Per tant, la recerca d'una bona escola d'idiomes és fonamental. La tria no va ser gaire difícil, ja que la ciutat, com a mínim, estava clara: Tokio; on hi he viscut 2 anys i on hi tinc mitja vida d'amistats. Confiant en el seu criteri, m'he decidit per la KAI Language School. Ells van estudiar aquí i es troba molt a prop del dinàmic barri de Shinjuku. El professorat sembla molt competent, han estat molt eficients i amables, com no podia ser d'una altra manera, tractant-se de japonesos. He rebut tota la informació solicitada en menys de 24 hores, m'han ofert incloure'm en grups que ja han començat el curs el passat 7 de gener i m'han adaptat el preu ajustant-lo al termini que m'hi quedaré. Fantàstic! "Classes de Japonès a la Carta" en tota regla. La setmana passada em van fer fer uns tests per valorar el meu nivell de japonès i poder decidir en quin grup incloure'm i ahir vam realitzar una entrevista Skype. Com que les mestres no ho acaben de veure clar, m'han ofert provar gratuïtament dues classes de diversos nivells. D'aquesta manera, abans de pagar el curs, jo mateixa podré valorar en quin grup em sento més còmode. Si tot va bé, l'escola m'espera dijous 31 de gener a primera hora. Pel que fa a l'allotjament, tampoc tinc cap queixa. D'entrada, em seduïa la opció de fer un Home Stay i aprofitar encara més la meva breu estada per parlar en japonès continuament. Malhauradament però, els preus d'estades en família japonesa són exageradament cars i força allunyats del centre. Així que vaig descartar aquesta opció i em vaig llançar a la recerca de Guest Houses o habitacions compartides. El que tenia clar era que per menys d'un any, llogar un apartament propi no val la pena. El que necessito és una habitació on dormir, amb l'espai suficient per mi, la meva maleta i els meus llibres de japonès. La modalitat de Guest House és molt habitual a Tokio, especialment entre els estudiants i els joves treballadors. Tractant-se d'una metròpolis exageradament súperpoblada (l'àrea metropolitana compren 34 milions d'habitants) on el metre quadrat és or, llogar una habitació minúscula en una casa ja amoblada i compartida amb més estudiants, resulta la opció més econòmica. Evidentment, els preus del metre quadrat a Tokio no son comparables als de Barcelona. L'habitació privada que he trobat per a mi, en una Guest House a compartir amb 6 persones més, costa 69.000 yens al mes. Quantitat que equival a 600€ mensuals (despeses incloses amb internet) i es troba a 4 parades de Shinjuku en metro. Aquest darrer detall fa que els meus 7 metres quadrats que tindré d'habitació exclusivament per a mi soleta, facin de Tokio, una de les ciutats més cares del món. Viure al centre d'aquesta metròpoli súperpoblada és brutalment car. La majoria dels japonesos prefereixen viure a les afores i disposar d'una caseta amb uns mínims de superfície, abans de viure al rovell de l'ou com una llauna de sardines. Qüestió de gustos. Jo prefereixo gastar més en lloguer i poder-me desplaçar a peu o en bicicleta. El que m'estalviaria de la diferència d'un lloguer a les afores, m'ho acabaria gastant en transport públic i fastiguejada per no poder seure en 45 minuts de trajecte. Ni de conya! Viuré a WabiSabi House, en una caseta amb terrassa, on per un costat es veu l'Skyline de Shinjuku i per l'altre, el Fuji!!