Records presents

Aquests darrers dies d'abril m'han recordat constantment, com de ràpid passa el temps. Ara fa poc més d'un any, deixava enrera una etapa que havia somiat durant tota la vida. Japó m'havia ofert 24 mesos per descobrir a través de la seva gent qui sóc jo a dia d'avui. 4 anys abans de marxar al país que em va brindar aquesta oportunitat, em despertava cada matí amb el desig de satisfer algún dia el meu gran somni. Els dies passaven volant mentre competía amb mi mateixa avançant-me en el temps. El meu anhelat futur ple d'ambicions eclipsava aquell present que ara recordo tant passat, tant breu i tant llunyà. Recordo aquells anys a l'extranjer com un bonic somni d'infància. Totes i cadascuna de les persones que van compartir amb mi el seu temps a París, a Tokyo i des de Barcelona en la distància, m'han esquitxat amb la seva personalitat i sóc, a dia d'avui, un conjunt de totes elles. Suposo que els grans amics que avui estimo com si fóssin germans, comparteixen el mateix sentiment per haver-los aportat també, una mica de mi. A dia d'avui, procurant viure el present sense avançar-me en el temps i alhora evitant oblidar el passat, us agraeixo aquelles breus però intenses estones que hem conviscut. Gràcies per ser els ingredients que van cuinar, al llarg d'aquests anys, la meva personalitat.

Junts, en família

La setmana passada el Magazine de La Vanguardia publicava un reportatge sobre la situació d'una família de Tokyo després de les conseqüències del terratrèmol. El portaveu de la família Yoshida, en Raku, expresava el seu testimoni un mes després d'haver sofert el pitjor terratrèmol de la història del país. En Raku i la seva esposa Yoko tenen 2 fills: en Yugo, de 9 anys i la petita Akari, de 5. El passat 11 de març a les 14h45, la rutina de la família Yoshida i la de molts japonesos més, quedaria alterada per sempre. El terratrèmol que va devastar gran part del nord del país afectava alhora milions de llars de la resta del Japó. D'ençà de la tragèdia, moltes famílies com la d'en Raku i la Yoko, segueixen lluitant dia a dia per a sobreposar-se a la tragèdia i superar la crisi. El cas és que la situació que atravessa actualment el país, prenent com a referència la família Yoshida, implica un gran canvi de valors a la vida dels japonesos. Com molt bé expresava en Raku "Quan vaig sentir el terratrèmol el primer que vaig fer va ser sortir de l'empresa i anar a buscar a la meva filla a l'escola. No m'ho vaig pensar dues vegades. Al cap d'una hora, l'Akari i jo ens abraçavem i tornavem cap a casa per a retrobar-nos amb la meva dona i el meu fill. L'ensurt ja havía passat i tots 4 tornavem a estar junts, en família". Quan el perill ja havía passat, en Raku i la Yoko van prendre una important decisió que afectaria les seves vides per sempre. Ambdós havíen comprès que el més important és la família i que, des d'aleshores, la seva rutina havia de canviar. La Yoko, que havia renunciat a treballar d'ençà del naixement d'en Yugo, tornaria a treballar mitja jornada per tal de que en Raku no hagi d'assumir tota la càrrega econòmica familiar i pugui dedicar més temps a la família. Els avis d'en Yugo i l'Akari s'han ofert a col·laborar amb l'educació dels seus nets i passen força estona tots plegats. En resum, l'ensurt del terratrèmol ha remogut sentiments al cor dels japonesos que fins aleshores, reprimíen amb el sentit del deure i la disciplina, però que malgrat la lliçó d'ètica i moral que han transmès a tot el planeta, deixen de banda "el que diran" per atendre, cuidar i estimar la família, el més gran de tots els valors. Ànims, Japó!

家族と一緒に

先週、スペインの新聞に日本の事件についての記事が出ました。大地震の一ヶ月後、スペイン人のジャーナリストが東京に住んでいた家族にインタビューしました。その家族は全員で４人です。吉田・よう子さんは息子が一人と娘が一人います。息子さんの名前はゆご君、八歳、娘さんの名前はあかりちゃん５歳です。吉田・よう子の旦那さんはらくと言います。ゆご君が生まれる前、彼らは一緒にJALで働いていました。しかし、彼女は仕事をあきらめたんですが彼は仕働き続きました。ふつう、日本の家族のパターンは吉田さんと同じように過ごします。一番目の子供が生まれてから奥さんは仕事をあきらめて、旦那さんはが一人だけで仕事の責任をとっています。それでは、家族の責任が男の人だけにかかっていると思います。私は大地震が起きた後、吉田家族の生活が良く変わったと思います。彼らの生活を変えただけでなく、彼らの考え方も変えました。大変な地震が日本人に大きなしょうげきを与えたので、日本の価値感が変わってきています。今、一番大切なことは一点のうたがいもなく家族です。だから、日本人は今、家族の幸せのために良く頑張っています。吉田さんは「地震の恐怖の後、腹を決めました。今からずっと二人は子供にもっと長い時間を捧げたい！」と言いました。つまり、最近の大地震のせいで日本人の生活や考え方ややり方もすごく変わってきています。将来に多分、日本国の復興後、子供のころの思い出は地震の恐怖を覚えただけでなく、両親の愛を必ず覚えていると思います。以上です。もし、その家族について記事を読めば、ここに「スペイン語だけ」読むことができます。

La volta dels 25 - Marc Serena -

Fa gairebé 3 anys, quan vivía a Tokyo, vaig sentir a parlar d'en Marc Serena, un periodista català de la meva edat que havia decidit emprendre una gran aventura. En Marc volia fer la volta al món d'una manera poc convencional, original i divertida. Durant els 12 mesos dels seus 25 anys, viatjaria a 25 països d'arreu del món entrevistant i convisquent amb 25 joves de 25 anys amb la finalitat de conèixer les seves realitats, realitzant un pojecte sociològic sorprenent que culminaria amb la realització d'un llibre al finalitzar el viatge. 3 anys més tard, als seus 27 anys, en Marc acaba de publicar la seva gran aventura titulada "La volta dels 25", un recull d'experiències, vivències i formes de veure el món a través dels ulls de 25 joves de 25 anys i de 25 països diferents. Recordo perfectament quan en Marc va arribar al Japó en busca del seu protagonista japonès. Finalment es va decidir per conviure amb un monjo budista de la muntanya sagrada de Koya-san que, segons ens explica al seu blog, li encanta el hip-hop. Fa poc, La Vanguardia va entrevistar en Marc a La Contra on podreu llegir la seva entrevista clicant sobre l'enllaç. S'acosta Sant Jordi i si us falten idees de quin llibre regalar als vostres estimats, aquí us deixo caure una brillant suggerència.

Participa en el Quizz y gana un Weekend en Aquitania

Conoces la región francesa de Aquitania? Te suena el nombre de ciudades como Pau o Périgueaux? Turismo de Aquitania con la colaboración de aQa Consulting están trabajando para dar a conocer esta región entre el público español y te invitan a participar en un sencillo concurso presentado en formato quizz. Para participar en el concurso, dale al "me gusta" de la página Finde en Aquitania de FB y responde las preguntas propuestas en el quizz relacionadas con las 4 ciudades más destacadas de Aquitania; Pau, Périgueaux, Bayona y Burdeos. Todos los participantes podran ganar un viaje de fin de semana en la región que se decidirá por sorteo a finales de mayo. Anímate a participar en el quizz y hazte fan de Aquitania en FB!

Silenci

No m'hauria imaginat mai que escoltar fos tant recomfortant. No m'havia parat a pensar que a vegades, no escoltar-se a un mateix i provar d'escoltar el món, fos tant reparador. No hauria dit mai que un silenci pogués dir tantes coses. Sovint ens capfiquem formulant-nos preguntes que no tenen resposta inmediata, que requereixen paciència. L'angoixa per descobrir les respostes, enlloc de fer-nos patir, ens hauria d'alertar de que si volem conèixer la veritat, hem d'aprendre a escoltar. Només quan ens permetem aturar-nos, el món ens parla. Només quan deixem de mirar-nos el melic, el camí se'ns ilumina. No és fins que estem disposats a escoltar i observar el nostre entorn, que les respostes es revelen i comprenem la veritat. Si encara no hem après a observar i escoltar, caminem per una vida enboirada i esquitxada per la pluja àcida de respostes que no volem sentir. Si necessites respostes, no preguntis. Si necessites cridar, prova de callar. Atura't. Escolta. Observa. Pregunta't només, què sents.