dimarts, 29 de setembre del 2009

日本人はカ国中で一番お気に入りの観光者だ!

今日は面白い調査結果についてお話します。世界各国のホテル業者のアンケート調査によると日本人は世界で一番お気に入りの観光者だそうです。ところが、スペイン人は評判の良くない観光者だそうです!そう思いますか?本当に?いや~だな~!
世界のホテル業者を対象とした調査で、「きれい好きで礼儀正しく、物静かな」日本人が3年連続で旅行者好感度ナンバーワンに輝いた。最低は「けちで無礼で外国語を話さない」フランス人だった。調査は「TNSインフラテスト」社が6月に、世界27カ国の4万軒のホテルを対象に実施し、礼儀正しさからチップに至る9つの基準に関して質問した。その結果、日本人旅行者は「清潔で礼儀正しく、物静かで不平を言わない」として1位の評価を維持した。全体的な評価で2位に入ったのは英国で、礼儀正しさやエレガントさでも2位を占めた。反対に評価が低かったのはフランス人旅行者で、外国語、チップの気前の良さなどの基準で最低の評価。全般的な態度や礼儀正しさでもワースト2位の評価だった。しかし、エレガントさでは3位に入るなど、「改善」の傾向もみられた。そのほかに評価が低かったのはスペイン、ギリシャの旅行者で、ほぼすべての基準で最低ラインに近い評価だった。
Un article japonès ha publicat els resultats de varies enquestes realitzades a Hotelers de tot el món i les conclusions són tan impactants que considero molt oportú traduïr-vos l'opinió mundial del Sector Turístic envers el Turista Espanyol. Els turistes més ben considerats a nivell mundial son els japonesos, considerats els més nets i més ben educats, gràcies a les seves excel·lents formes de cortesía. Aquest és el 3º any consecutiu que el Japó ostenta la 1ª posició del ranking mundial. Contrastant amb la opinió que es té dels japonesos, trobem als francesos com capdavanters en arrogancia i prepotència, en el nul domini de llengües que no siguin el francès i en deixar poques propines. Per altra banda tenim els anglesos, que se sitúen després dels japonesos en elegancia! Mentres que els espanyols, ocupen les últimes posicions del ranking dels turistes preferits pels hotelers, al mateix nivell que els grecs!! Quina vergonya! A veure si fem el favor de comportar-nos com cal quan sortim de casa! Tot i que he de reconèixer que no em sorpren la opinió que es té de nosaltres. Ara, que si es tracta de criticar... m'agradaria afegir que per a mi, els italians són els més escandalosos, els francesos els més rondinaires, els israelís els més inconformistes, els americans els més impacients, els mexicans els més autoritaris, els gregs i els turcs els que més embruten... què divertit!! (sense ànim d'ofendre ;p)

dilluns, 28 de setembre del 2009

Silver Week, escapada a Kyushu

Fa poc us parlava de la Silver Week, oi? Doncs aquests 4 dies vaig aprofitar per viatjar a Kyushu i descobrir el Japó més rural, autòcton i autèntic. Si em queixava de que el Japó manca d’autenticitat i realisme és perquè feia massa temps que no sortia de Tokio, on la realitat japonesa és pràcticament inexistent a la gran metròpoli. Tokio és un món apart, una subtil pinzellada del que és Japó. En canvi Kyushu, l’illa més al Sud de l’arxipèlag japonès, és el mirall que reflecteix l’autèntic Japó. El Japó poc poblat i poc turístic, natural i fresc, més espontani... la cara oposada de Tokio. Les meves amigues i jo vam decidirnos per Kyushu aprofitant una oferta de Sky Mark amb l’esperança de no trobar-hi gaires turistes. Nosaltres buscàvem natura, tranquil·litat i bonics paisatges. Sens dubte, no perseguíem l'ambient sorollós i ensopit de les grans ciutats com Nagasaki o Fukuoka, però afortunadament, com que son ciutats portuàries amb varies illes de mediocres platges a un preu assequible en ferry, encara vam trobar alguna opció per a divertir-nos. Com que feia bo i a Tokio no hi ha platja, no vam dubtar en pujar-nos al primer ferry que ofertava una excursió a l'illa de Ioujima amb l'entrada d'un onsen. Totes vam pensar que un bany relaxant i xiringuitos on menjar una bona mariscada no estaría gens malament... però un cop més, aquest plaer tan espanyol, no l’hem trobat al Japó. M’entristeixo quan me’n adono que busco la meva estimada Barcelona allà on vaig, perquè sempre la tinc present, l’enyoro i em falta. M’enfado amb mi mateixa quan desitjaria menjar una paella asseguda en una terrasseta mirant el mar i m’he de conformar amb un plat d’arròs amb curry quan detesto el picant i no hi ha res més a la carta que pugui demanar! M’empipo quan recordo que fa més d’un any que no tasto l’orxata o el Cacaolat. M’envaeix la nostàlgia quan miro el mar i al sentir les ones que m’acaricien els peus voldria girar el cap i somriure al veure les Torres Maphre i la Gran Balena Daurada de la Vila Olímpica al meu darrera.

虚偽のコスタ・デル・ソル

先週はシルバーウィクで週末から水曜まで5連休だった。私はその内の4日間友達と旅行しました。今回は国内の九州を選びました。友達は私より2日間休みが長かったので先に別府に行っていました。私は土曜の仕事を終えて、日曜の朝早く飛行機で福岡までゆき、そこからバスで長崎に着いて友達と合流しました。そこでまず食事をしてから宿に行き荷物を預けました。長崎は奇麗な街ですがあまり観光する場所がありません。長崎で素敵な場所は港だと思う。特に、港の賑やかさはとても魅力的だった。夜になると、歌手や他の音楽家も集まってきて流行歌を歌ったり演奏していました。私たちはレストランを選び屋外でバーベキューをしました。この経験はとても良かったです。港の近くのレストランなので海を見ながら食べたり音楽を聴いたりしたときは、バルセロナの甘い夜を思い出しました。これは、今度の旅行で最高の一時でした。長崎の沖合には島が沢山あって、その中の硫黄島に行って来ました。その小さい島の砂浜には「コスタ・デル・ソル」という名前が付けられていましたが、とても汚れていました。私たちはその名前にびっくりしたり呆れたりしました。スペインに同じ名前の砂浜があるけど全く違います!本場のスペインのコスタ・デル・ソルはアンダルシアの海で、とても奇麗で砂浜は広々としています。硫黄島のコスタ・デル・ソルとアンダルシアのコスタ・デル・ソルでは全然比べものにはならない!スペインの方は断然素敵です。皆さん、この写真を見比べて下さい。アンダルシアのコスタ・デル・ソルは二つ目の写真です。硫黄島の偽ものの様な砂浜とは全く違うでしょう?

dijous, 24 de setembre del 2009

ラ・メルセ祭り・La Festa de la Mercè

いよいよ今年もバルセロナのメルセ祭り 》 2009年9月23日~27日に開催! 9月24日はバルセロナの守護聖母、カタルーニャ語で「メルセ」)の日。毎年数日間にわたって、伝統行事から子供たち向けのアクティビティーなど多数のイベントが催され、旧市街地を中心にバルセロナはお祭り一色になります。ここで毎年開催されるメインイベントをご紹介します。メルセ祭のプログラムは、例年9月に入らなければ発表になりません。 公式サイト:www.bcn.es/merce 
Aquest matí acabo de tornar d'un llarg cap de setmana de viatge a Kyushu (l'illa més al Sud del Japó). Resulta que aquest any 2009, 3 festius habituals del mes de setembre han coincidit tots seguits al calendari japonès i quasi tothom ho ha aprofitat per escapar-se de vacances. Mesos enrera us vaig parlar de la Golden Week (última setmana d'abril i primera de maig on tot el país aprofita per fer vacances): Els preus es disparen, no queden places enlloc si no reserves amb més d'un mes d'antel·lació i és que a més, també es mouen pel propi país i en aquestes dates el Japó es satura de turistes locals! Doncs a més de la Golden, aquest any també hem gaudit de la germana petita, la Silver Week! 4 dies de festa! Avui però, ja s'acaba oficialment la "Setmana Platejada" i he tornat a la oficina, a seguir amb la rutina... mentres que a casa meva: Avui comencen les festes de la Mercè! Visca la Patrona de Barcelona i Visc - a Catalunya!! Gaudiu de les Festes més maques de la nostra estimada ciutat i enrecordeu-vos de mi el dia del Piromusical!

dimarts, 15 de setembre del 2009

9月11日のカタルーニャ州の祝日・La Diada Nacional de Catalunya

先週の金曜日はカタルーニャ州の 祝日でした。昔から毎年9月11日は私の出身地で「ラ・ディアーダ」というお祝いをします。その日は特別なパーティは無いのでカタルーニャ出身者にとって その日はそれほど楽しくはありません。スペインの歴史で、1714年9月11日に、カタルーニャ州はスペインからの独立のために闘った戦争に負けてしまい ました。その戦いというのは、1701~14年の「スペイン王位継承戦争」という戦争でした。その時からカタルーニャは何度もスペインからの独立を試みて いるけれど無理だったようです。それで毎年9月11日にカタルーニャ州では色々な建物のバルコニーから「エステラダ」というカタルーニャ国旗を掲げて「ア ルス・セガドルス」というカタルーニャ国歌を歌います。その日には、バルセロナの「フォザ・ダ・ラス・モレラス」広場に沢山の花輪を奉納します。また、バ ルセロナのシウタデヤ公園では様々なコンサートが開かれます。今年は、カタルーニャ州のアレンス・ダ・ムントという村でカタルーニャの独立のための投票が 実施されました。他の地方のスペイン人はその行動に反対し怒りました。今回はこの投票には負けたくなかったけど、カタルーニャ州の独立にはまだ長い道程が あるようですよ!

dilluns, 14 de setembre del 2009

"El becari", una mica d'humor negre

No tot són flors i violes a la vida d'un becari. Aquests dies comentava les meravelles de viure a l'extranger, viatjar, aprendre nous idiomes i adquirir coneixaments, experiències, enriquir-te a nivell personal i un llarg etcètera de punts de vista positius d'acceptar una beca. No obstant, també hi ha aspectes negatius que s'hauríen de tenir presents, com el fet de que no som assalariats, i que per tant, no cotitzem a la Seguretat Social. Se suposa que hauríem d'estat excempts d'impostos però no és així. Cada mes ens retenen aproximadament el 15% d'IRPF. D'altra banda, no signem cap contracte, la qual cosa implica que no tenim dret a vacances ni una nòmina. Les vacances i els festius, al no estar regulats en cap contracte, depenen de la bona voluntat del Director de la Oficina on ens trobem. Enlloc d'un dret, les vacances semblen un premi per aquells que es porten bé i compleixen amb el seu deure. Alhora de demostrar el que cobrem necessitem "justificants" o cartes expedides per l'Embaixador del país on ens trobem, que demostrin que en aquell país hi hem anat a treballar. El Departament d'Inmigració japonès, quan m'havía d'expedir el visat per 2 anys, tampoc sabía bén bé quin paper tenía jo al "Departament Turístic de l'Embaixada d'Espanya a Tokio" i em va expedir un visat oficial - diplomàtic en un passaport ordinari! Avantatges: cada cop que entro i surto del país gaudeixo d'un tracte preferent i m'estalvío moltes cues a l'aeroport. Desaventatges: No em puc registrar com a resident de Tokio perquè figura que sóc "diplomàtica" i que estic de pas. No puc tenir res al meu nom, ni telèfon mòbil, ni contracte d'internet, ni evidentment, un pis de lloguer. Sempre he hagut de dependre d'un avalista, japonès, evidentment. Sí... ser becari no és tan meravellós com sembla, sovint no ens sentim integrats encara que els companys de feina procurin fer-nos sentir com a casa. Som diferents, som becaris.

dijous, 10 de setembre del 2009

Oberta la Convocatoria per a les "Beques Turisme de Catalunya 2010"

Ahir em vaig oblidar de comentar que també s'ha obert la convocatoria per a les Beques de Turisme de Catalunya. Unes beques que ofereix la Generalitat per a treballar a les Oficines de Turisme de Catalunya a l'exterior. Les beques es convoquen anualment i tenen una durada variable, des de 14 mesos fins a 26. Quan jo m'hi vaig presentar, ara fa 2 anys, s'oferíen 14 places en 5 països inclòs el nostre, amb una plaça a Madrid, 1 a Perpinyà, 4 a París, 2 a Londres, 2 a Frankfurt, 3 a Brusel·les i 1 a Milà. El programa comença al gener i acaba al març, però es pot prorrogar l'estada fins a un any més, és a dir fins als 26 mesos. Les tasques a desenvolupar son força variades, depenent del departament on t'assignen. En el meu cas, al Centre de Promoció Turística de Catalunya a París, em van assignar tasques del departament de Promoció i de Premsa... i apart, també teníem departament d'estudis. Durant els 14 mesos que vaig viure a París, compartint un pis de 60m2 amb 2 dels meus companys de feina i treballant de 09h30 a 18h00, vaig tenir un munt d'experiències... no només al camp laboral. Treballar a l'extranger sempre és una experiència molt enriquidora, que et permet créixer professionalment i humanament. T'espaviles, et tornes més dinàmic, més curiós, més despert... i sobretot, t'arribes a conèixer més a tu mateix, fora del teu ambient descobreixes quí ets realment, què trobes a faltar, com vols ser, què t'agrada i et desagrada i a on vols arribar. Aquells que encara no hagueu sortit mai de casa o dubteu en arriscar-vos a fer el pas, no tingueu por. Teniu molt a guanyar! Si us he convençut, consulteu les bases de la beca aquí. El plaç per a l'entrega de la documentació es tanca el 30 de setembre!

dimecres, 9 de setembre del 2009

Nova Convocatòria "Beques Turespaña 2009"

Ja és oficial. S'acaba de publicar al BOE (Butlletí Oficial de l'Estat) la nova convocatòria per optar a les beques de Turespaña. La beca que encara estic gaudint i que en el seu moment (fa un any i mig) em brindava la possibilitat de fer realitat el meu somni de viure al Japó, aprendre japonès i seguir-me formant en el sector turístic, arriba a la recta final. Mig any abans de la incorporació dels futurs becaris me'n adono que l'experiència s'està acabant. Què ràpid passa el temps! Des de fa uns mesos que rebem peticions d'informació d'aspirants (sobretot noies) que s'interessen pel programa de formació i per ocupar la plaça de nou becari de la OET de Tokio. Finalment, ja podeu consultar les bases de la beca al BOE i a la pàgina oficial de la Secretaría de Turisme. Molts ànims a tots els llicenciats i diplomats en turisme que han decidit encetar aquest llarg i penós procés de sel·lecció! No us desanimeu abans de començar! Lluiteu pels vostres interessos, motivacions, il·lusions... amb paciència, voluntat i dedicació, els somnis es poden fer realitat. Per a consultar les bases de les Beques Turisme d'Espanya 2009, cliqueu aquí.

dilluns, 7 de setembre del 2009

Map of the Sounds of Tokyo・「マプオフデサウンドフ東京」

先日、イサベル・コイシェというスペイン人女性映画監督の新しい映画が公開されました。その映画のテーマはラブと報復らしいです。その映画の題名は Map of the Sounds of Tokyo 「東京の音の地図」です。映画の背景には東京の色々な場所が出てきます。特に、築地市場が中心で主役の女性はそこで働いています。主役の男性はカタルーニャ人です。彼は東京で働いています。この二人の俳優はスペインだけでなく日本でもとても人気があるそうです。ヒロインは菊池凛子という女優です。その映画のホーム・ページは www.mapofthesoundsoftokyo.com
先週末に私の家族と築地市場を見に行って写真を沢山撮りました。外国人としてその経験はとても面白かったですよ!朝早い魚のせり売りはユニークですよ!築地市場で働く人は外国人にあまり親切ではなかったけど、この経験はとても楽しかった。築地市場見学の後でおさしみを食べに行きました。その時間、私たちはぜんぜんお腹が空いてなかったし、気持ちは疲れるし、まだ眠かったし。。。。 でも、朝6時半に家族と食べたマグロのおさしみは凄く美味しくて新鮮でした。

Tsukiji i la subasta del Maguro

Ja m'ha arribat la noticia de que s'acaba d'estrenar la nova pel·lícula d'Isabel Coixet, "Mapa de los sonidos de Tokio" ambientada en la meva ciutat actual on la protagonista treballa a Tsukiji. Aquest dissabte em vaig llevar a les 04h40 per anar a veure la famosa Subasta del peix més fresc del Japó, al conegut mercat de Tsukiji. La subasta comença sempre a partir de les 05h00 i els visitants només la poden veure a través d'un petit corredor obert de 05h30 - 06h15. Cal arribar-hi abans, o les riuades de turistes matiners no et deixen veure l'espectacle. M'ha costat 3 matinades arribar-la a veure, perquè les vegades anteriors, o m'havíen tancat el mercat o havía arribat massa tard. Passejar entre les botigues de peix també resulta interessant, tot i que a aquelles hores, contemplar com tallen els caps de tants cadavers de peix i els descuartitzen per vendre'ls als restaurants de tota la ciutat pot ser dur pels més sensibles. La visita del mercat conclou amb un esmorzar a les 06h30 al més pur estil local: Sashimi de maguro en uns dels locals més propers. Advertència: T'ha d'agradar molt el peix cru i tenir força gana perquè les proporcions són generoses i no et deixen compartir el plat. Obligatori 1 ració per persona. El preu dependrà del tipus de menú que s'esculli, entre 1.000 i 3.600 yens, aproximadament. L'experiència ha valgut la pena, però... no repeteixo!