やくざ・Yakuza

昨日、エル・ムンドと言うスペインの新聞で「やくざ」についての記事が紹介されました。その記事の著者はイサベル・コンデという私の友人です。このテーマは少し面倒な問題が多くて誰も話したがりませんが、面白そうです。みやもとさんの話では、やくざはイタリアのマフィアよりもっと危ないらしい。そんなことないんじゃない？でも、怖いのでしょうね？

Ahir, el diari el Mundo va publicar el reportatge que la meva amiga Isabel (periodista de l'Agència EFE a Tokio) va redactar fa uns mesos, en el que abordava el tema dels "Yakuza", la mafia japonesa. Per llegir-lo cliqueu aquí. El reportatge es basa en els comentaris i consells del Sr. Teruo Miyamoto, President d'una cadena de restaurants de cuina coreana al Japó, entre ells, el que es troba just sota el portal de casa de l'Isabel. Molt sovint hi anem a sopar, els cambrers ja la conèixen, s'hi menja molt bé i els preus són força econòmics, gràcies a que el Sr. Miyamoto es va encarar als "sindicats" negant-se a pagar les desorbitades sumes que aquests li obligaven a abonar per garantir-se la "protecció" de l'establiment. Com que ara ja no paguen "impostos extres" els preus armonitzen amb la qualitat i el servei rebut. Realment és cert que el restaurant és ple de cartells que prohibeixen l'entrada als "Yakuza", així com varis articles de publicacions a varis diaris que formen part de la decoració del local. Si voleu saber més sobre la Yakuza i altres curiositats d'aquests grups organitzats o misteris de la societat japonesa, us recomano el llibre "L'enigma del poder japonès" (en anglès).

Corea・韓国

先週、私は友達に会うために、3日間の韓国旅行をしました。東京羽田空港を出発して夜10時半にソウルのｷﾞﾝﾎﾟｰ空港に着きました。私の友達は韓国人ですが5歳から日本に住んでいるので韓国の観光スポットをあまり知りません。それで、先週の土日は一緒にソウルを観光をしながら色々な面白い場所を見学したり韓国料理を食べて楽しく過ごしました。私の友達「クヲンさん」の両親はソウルの近くに住んでいます。その街は北ソウルにあり、ゴヤングと言う町です。クヲンさんの両親の家はとても大きく綺麗な家です。また、ソウルの有名な場所は面白かったです。例えば、フォルク村では沢山子供が集まって来たのでにぎやかでした。韓国料理はとても美味しいのですが、私はあまり辛い食べ物は食べません。併し、韓国茶はとても美味しく、それに、体にも良く健康的です。私の友達は少し病気気味なので健康的なお茶を沢山飲んで早く元気になってほしいです。クヲンさん、お大事にね！

韓国・Corea

La setmana passada vaig viatjar a Seúl (Corea) amb la il·lusió de visitar la meva amiga Kwon. Ella és coreana però ha viscut quasi tota la seva vida al Japó, per tant, és com una turista més dins del seu propi país. Els pares de la Kwon ja estàn jubilats i viuen en una bonica casa familiar al cor de la moderna ciutat perifèrica de Goyang, situada a uns 50 min. en metro al nord - oest de la capital. Goyang es troba molt a prop del 2º aeroport de Seúl, l'aeroport de Gimpo que, afortunadament, uneix Seúl-Gimpo amb Tokio-Haneda. Si he de resumir 4 dies de viatge a un país al qual no hi havía estat mai, diría que el més sorprenent de tot va ser la sensació de no haver sortit de casa. Seúl em recorda tant a Tokio, que no notava que estés viatjant, no em sentía "de vacances", simplement, passejant per una nova ciutat com podría estar passejant per un nou barri de Tokio. Bé, sí que vaig notar certes diferencies amb la gastronomía coreana i japonesa. Els coreans li posen Kimchi a quasi tot el que mengen i a tota hora. Fins i tot per esmorzar, la mare de la Kwon ens preparava sopa de verdures, amanida i verdures amb kimchi! El primer dia va ser molt dur oblidar-me d'un bon cafè amb llet i un croisant. L'altre "particularitat" coreana que més em va impactar va ser el llit on dormía la Kwon perque era de fusta! Un llit de fusta sense matalàs, duríssim, suposadament molt bo per l'esquena però un infern per la meva primera nit, cansada després d'un viatge de 1.000 km. Les excursions que vam realitzar als voltants de Seúl van ser força interessants. Divendres vam conèixer Korean Folk Village, on vaig tenir la oportunitat de veure el ball tradicional, visitar el museu folklòric, saborejar el típic i saludable tè coreà... i dissabte vam conèixer Seúl. El palau de Deoksugung em va agradar i el barri d'Apgujeong em va enamorar. Diumenge, després de molt insistir, em van portar d'excursió a la Frontera amb Corea del Nord, amb la intenció de veure la ZDC (Zona desmilitaritzada) però no vam poder arribar fins l'última estació, per manca de temps. Corea, un país interessant (Sud) i misteriós (Nord), espero que algún dia torni a ser una de sola... caurà algún dia aquesta frontera? Qui sap... de moment, tant els sud coreans com els japonesos, no es mullen gens donant la seva opinió.

L'assegurança mèdica, amb el RACC

Fa 15 mesos, quan vaig acceptar la beca, una de les clàusules m'obligava a contractar una pòlissa d'assegurances que contemplés com a mínim, l'assistència sanitaria internacional, en cas d'urgència mèdica. Ni el preu ni la companyía estaven estipulats, de tal manera que el marge d'el·lecció era tant ampli que em vaig decantar per contractar els serveis de l'única companyía de la qual tenía referencies, el RACC que, en varies ocasions m'havía facilitat la vida quan el cotxe m'havía deixat tirada. Resulta que el RACC no només brinda una excel·lent assistència internacional en carretera, sinó que també ofereix la possibilitat de contractar una assegurança mèdica pel viatger en varies modalitats. La pòlissa que jo vaig contractar ara fa més d'un any és l'assegurança a viatgers anuals que contempla assistència mèdica urgent de 24h, l'abonament del valor de l'equipatge (en cas de pèrdua d'aquest) i altres serveis adicionals més. Al llarg d'aquests mesos, afortunadament, no m'ha calgut anar gaire sovint al metge. La primera vegada que vaig haver d'anar a urgències va ser a causa d'un atac d'al·lèrgia. Reconec que van ser molt eficients, atenent al moment la meva trucada telefònica, buscant un centre hospitalari d'urgències on anar aquella mateixa tarda, facilitant-me el contacte per telèfon i abonant totes les despeses. Després de la visita, fan el seguiment i truquen per preguntar-te com ha anat i si et cal una segona visita. La segona vegada que he anat al metge aquí a Tokio ha estat fa uns dies, al dentista. Com sempre, quan he trucat al RACC, m'han trobat un centre al llarg del dia que he fet la trucada, seguint sempre el mateix procés: Des d'Espanya truquen al corresponsal de Singapur o Bangkok, el corresponsal d'allà truca als centres de Tokio (en funció d'on es trobi l'assegurat) i el Centre mèdic et truca per donar-te hora (en anglès). Un cop l'assegurat arriba al centre, no ha d'abonar res de res, ja que el propi centre s'encarrega de facturar-ho directament a la companyía o bé aquesta ja ha pagat per avançat. Després de la visita, els medicaments (si calen) es faciliten dins del propi centre (gratuitament) i la companyía truca a l'assegurat per fer el seguiment. M'han tractat molt bé en ambdues ocasions i n'estic molt satisfeta. Normalment contractar una pòlissa sol ser cara i tendim a pensar, "quin desperdici, no l'aprofitarem pas", però mai se sap què pot passar i més val tenir les esquenes cobertes.

浜離宮恩賜庭園・Els jardins de Hamarikyu

先週の日曜日、芝公園のプールに泳ぎに行きました。今週の月曜日は海の日（休日）でしたので、先週末はどこも込んでいました。芝公園のプールは砂浜の海岸と比べればとても静かなところでした。同僚の話では、「海の日」に海に行くのは一年中で最悪の日だそうです。それで、私は家の近くのプールに行きました。ちょっと込んでいったけど凄く楽しかったです。プールには沢山の子供が来ていたのでとてもにぎやかでした。しかし、江ノ島の砂浜はもっとにぎやかで込んでいると思いました。午後3時ぐらいにプールから上がって、ご飯を食べてから浜離宮の有名なお庭を見に行きました。私はこれまで行ったことがなかったので前日の日曜日はとても興奮していました。浜離宮は本当に綺麗なお庭です。お茶屋からの眺めは見事です。そして、私は、浜離宮のお庭が東京の中で一番好きな庭になりました。

Aquest cap de setmana passat hem tingut pont. Dilluns 20 de juliol era dia festiu nacional, el dia del Mar (Umi no hi). Un dia que, tal com el seu nom indica, tot el país aprofita per anar a la platja a remullar-se! A més, aquest pont coincideix amb el començament de les vacances d'estiu pels milers de nens que deixen l'escola durant unes setmanes implorant als seus pares que els portin a la piscina o a la platja. I es clar, ja us podeu imaginar com estava la piscina del meu barri diumenge al matí! S'havía de vigilar de no donar un cop a ningú i evidentment el que s'entén com "nedar" no era possible. Tot i sabent el que em trobaría, vaig decidir anar-hi perquè diumenge feia un d'aquells dies clars amb un sol de justícia que sembla que t'obligui a remullar-te. M'ho vaig passar de conya entre nens i nenes de totes les edats, japonesos i extranjers, refrescant-me i prenent el sol. Quan me'n vaig cansar, vaig decidir anar a explorar uns jardins dels que sempre me'n han ben parlat i encara no coneixía: Els jardins de Hamarikyu. Quina sorpresa més agradable! Són especialment bonics. Desde l'assoleiada i calmada terrassa de la Casa de tè es pot contemplar una serena panoràmica del llac i del jardí, amb tot l'Sky line de gratacels de fons. Per un moment em va fer pensar en el Central Park de New York... un oasi enmig de la gran metròpoli tokiota. Altament recomanat!

Les Gôkon, cites en grup・合コン

Aquí al Japó, quan una amiga et convida a sortir a sopar amb un amic seu que no coneixes i aquest amic convida alhora alguns amics seus, en pots estar segur que assistiràs a un Gôkon. Les Gôkon son cites en grup entre nois i noies generalment organitzades per un dels membres femenins i un dels membres masculins respectivament, que preparen la vetllada amb antel·lació i s'encarreguen de buscar amics disponibles (sense parella) a qui els interessi conèixer algú i passar una bona estona sopant o prenent una copa. Fa poc, una de les meves amigues japoneses em va proposar si hi volía assistir, ja que ella s'encarregava d'organitzar-lo conjuntament amb un ex-company seu de feina, qui alhora triaría 2 amics seus per a presentar-nos. La meva amiga, seguint el protocol, va convidar també a una tercera noia per a que el dia del Gôkon fóssim un número parell. (Normalment acostumen a quedar 3 nois - 3 noies o 4-4) però això sí, cal tenir present que el número total de nois ha de coincidir amb el número total de noies. El protocol del Gôkon no t'obliga a cap compromís amb cap dels participants, per tant, només els que hi estiguin interessats, s'intercanviaràn els contactes per a seguir quedant. L'hora i el lloc de la cita, la nacionalitat i l'edat dels participants és totalment indiferent, tot i que els extrangers no estem acostumats a les cites preparades he de reconèixer que l'experiència va resultar molt interessant. La resposta al perquè prepararen les cites és tan senzill com preguntar-se quina necessitat hi ha? Doncs la manca de temps disponible per sortir a conèixer gent. Temps se'n troba si un el busca, no obstant, a certa edat, als japonesos ja no els interessa "malmetre" el temps sortint a buscar parella. Quan ja s'arriba als 30, i encara no t'has casat, la presió social és tant forta que tots (tan nois com noies) se senten obligats a trobar algú (qui sigui) per tal de no ser considerat un perdedor. D'aquí el problema de que moltes parelles no s'estimen, senzillament se suporten o bé "han pactat" formar una família i tenir fills "perque és el que toca". Les agències matrimonials proliferen desde fa anys en aquest país on la pressa i la opinió del veí pesa més que la veu interior de l'individu. Des del meu punt de vista, aquesta pràctica facilita el terreny a tothom qui busca d'inmediat una parella amb qui compartir una etapa de la vida, reproduïr-se i tenir l'estatus civil de "casat". Però em pregunto: On és l'amor? On és l'espontàneitat, la màgia, l'enamorament i el desig de compartir amb la persona escollida una vida en comú? Realment l'escullen o es resignen a qui queda disponible quan el rellotge biològic comença el compte enrere?

Transfer i Servei de recollida d'equipatge

I aquesta és la 2ª entrada que dedico a les estimades visites que em venen a veure aquest estiu. Ja queda menys per tenir-vos aquí i segur que encara teniu un munt de preguntes, com per exemple, què heu de fer només aterrar a l'aeroport de Narita. Com que no podré anar a rebre a tothom a l'aeroport, comento les possibilitats:

Taxi: Ni se us acudeixi, sortiría caríssim. L'aeroport de Narita és a més d'1 hora del centre de la ciutat, a la prefectura de Chiba.

Trens: 2 companyíes ferroviaries uneixen l'aeroport de Narita amb el centre de Tokio. El més conegut és el Narita Express de la companyía estatal JR (es permet utilitzar el Japan Rail Pass per aquells que decidiu activarlo el primer dia) que para a l'estació de Tokio Central. Sense JRP costa 3.000 yens i triga 60 min. L'altra opció és el Skyliner de la companyía privada Keisei. També triga 60 min., però para a l'estació de Ueno (al nort de la ciutat). El preu és de 1.920 yens, molt més econòmic que el Narita Express.

Bus: La opció més pràctica i confortable. Es tracta del Limousine Bus que recull als passatgers a cada terminal de l'aeroport i els deixa davant la porta de l'Hotel! L'autobús fa la ruta dels hotels més importants de cada barri de Tokio i els afores, per tant, si no us allotgeu en cap dels hotels del recorregut, senzillament baixeu a l'Hotel més proper a la zona on us allotgeu. No cal ser client de cap hotel per utilitzar aquest servei. El preu és de 3000 yens i el trajecte és d'aproximadament 2 hores. Normalment no cal reservar, però us ho recomano, sobretot perque els clients de l'Hotel tenen preferencia i a l'estiu sol estar sempre ple.

Abans de deixar l'aeroport recordeu-vos de canviar divisa a l'oficina de canvi de l'aeroport perque un cop arribeu a Tokio no serà gens fàcil trobar oficines. Tampoc és gaire comú que els turistes canviin moneda als bancs i la gestió podria arribar a ser molt lenta i complicada. Recordeu també que els mòbils estrangers no funcionen al país, per això han muntat un negoci de lloguer de mòbils amb una tarifa fixa per dia d'ús. Us ho recomano si durant les vostres vacances us heu de comunicar entre vosaltres o amb la gent local. Finalment, comentar-vos que pel que fa el tema de l'equipatge, l'aeroport de Narita disposa d'un servei d'enviament i recollida d'equipatge per no haver d'anar sempre carregat amunt i aball amb les maletes. No és car i resulta molt pràctic, sobretot per aquells que us allotgeu en un Hotel. El servei funciona de la següent manera:

- Cal anar al mostrador corresponent de la terminal on us trobeu.

- Omplir un formulari on indicareu l'adreça de l'Hotel on us allotgeu especificant exactament les vostres dades de contacte i telèfons, en cas de dubte, per a que us puguin localitzar.

- Entregar les maletes que vulgueu que us facin arribar a l'Hotel amb l'etiqueta amb l'adreça d'on l'han d'enviar.

- Esperar unes hores a que les maletes arribin a l'Hotel (depenent de la demanda arriben en unes 4-6 hores als Hotels i al dia següent a les cases particulars). El pagament es realitza per avançat i acostumen a cobrar uns 2000 yens per cada maleta de 20 kilos (aprox.). El servei és totalment de fiar, no he conegut cap cas de pèrdua de maletes.

Aquest servei també es pot utilitzar a la inversa, és a dir, per fer enviar les maletes desde casa teva o l'Hotel fins a l'aeroport, però cal solicitar-ho el dia abans del vol per telèfon i uns operaris et venen a recollir l'equipatge. El servei també funciona alhora de fer mudances, ja que no només pots fer enviar l'equipatge desde i cap a l'aeroprt, sinó a qualsevol lloc del país. Això sí, mentalitzeu-vos de que en aquest país no es parla gota d'anglès i que probablement no entenguin una paraula del que dieu. Confieu en que si escribiu l'adreça correctament, les maletes arribaran segur, però si us equivoqueu i us han de trucar per telèfon... ja podeu començar a parlar japonès!

Hiroki Otsuka・おつか ひろき

M'agradaría dedicar unes línies al mangaka (dibuixant de manga) Hiroki Otsuka, un jove artista japonès de 34 anys, que ha treballat a Hiroppon Factory New York Studio (l'Estudi del gran Takeshi Murakami, a Brooklyn). L'artista és conegut per la seva obra de temàtica hentai (pornogràfica) malgrat que, pel meu gust, les obres més sensibles i fascinants de l'artista s'allunyen molt d'aquesta tendència. El dibuix que més em va encisar del seu estil va ser el que acabo de penjar, 女と男、"Onna to Otoko", (Noia i noi). Sí, la seva obra és sexy i eròtica, però en cap moment la he jutjat vulgar o excessivament provocativa. この間、インターネットで日本の有名な漫画家について調べていたら「おおつか・ひろき」という現代的な画家を見付けました。彼の才能は凄いと思うので、今日は彼の二枚の絵をお見せします。「おおつか・ひろき」のスタイルはとても繊細な音色があり、彼の白黒の絵はとても独創的です。彼の絵のテーマはかなりシュールレアリストでしょう？　私はこの漫画家が大好きです。

Mikurajima, l'illa dels dofins・御蔵島、イルカの島

先週の金曜日、イサベルと私は東京港から夜10時半の船に乗って御蔵島に行きました。翌日の土曜日朝6時に御蔵島に着きました。船旅はとても長く疲れたけれど少し寝ることが出来ました。御蔵島の港ではタマさんが私達を迎えてくれることになっていたので安心でした。予定通り到着して、すぐに車で旅館に行きました。船旅の間の天気や海のコンディションが良くなかったのでちょっと旅館で休んでからコーヒーショップに行きました。そして、天気はあまり良くありませんでしたが島巡りをしました。昼食の後、イルカを見に行ったのですが、見物客は皆とても興奮していました。イルカ・ツアーは御蔵島の周りを3回ぐらい廻り、途中で船を止めてイルカと一緒に泳ぐことができました。イルカと一緒に泳げたのは凄く衝撃的な経験です。私は船に乗るといつも気持ちが悪くなるので、今度も船酔い止めの薬を飲んだけど、やはり気分が悪くなりました。でも、1回だけイルカと一緒に泳げたので良かったです。御蔵島は山や丘だけで砂浜がぜんぜんないんです！それは大変だった。港の中で泳ぐことは出来ますがあまり楽しくはありません。旅館のオーナーは優しい人でしたが、一泊2万6千円で高すぎます。また、潜水のための装備の値段は4千5百円でした。また、東京～御蔵島間の船の往復切符は1万4千5百円で、総額4万円以上です。高すぎるでしょう？

Divendres al vespre vam anar cap al Port de Takeshiba (Bahía de Tokio) per agafar el ferry que ens portaría fins l'illa de Mikurajima, a 200 km al sud. Aquelles eternes 8 hores de viatge van passar més ràpid a l'anada que a la tornada, ja que viatjavem de nit. Sortíem de Tokio a les 22h30 i arribavem a Mikurajima a les 06h00 de dissabte. La mestressa de l'alberg on ens allotjaríem ens va venir a recollir al port i ens va portar fins al poble, enfilant-se muntanya amunt amb la furgoneta. Quina decepció al veure que l'illa no tenía cap platja, que tot el que es veia era muntanyós, hi havía mala mar i a sobre, era ple de boira! Després d'esmorzar vam decidir fer l'excursió programada per la tarda, amb l'esperança de que el temps i les condicions de l'aigua milloréssin. Havent dinat, vam tornar al port i vam pujar a l'embarcació que ens duría a recórrer l'illa en busca de dofins salvatges. Quina sort que en vam trobar una colla als primers 10 minuts de recorregut, perquè després d'haver viscut aquell minut de glòria banyant-nos amb ells a menys d'1 metre de distància, vam començar a trobar-nos malament. Quin mareig! L'Isa i jo ens vam passar la resta del recorregut vomitant per la borda i desitjant arribar a terra ferma. Quina agonía! Tot i haver pres pastilles anti-mareig, la força de les aigües del Pacífic i el ridícul pes de la nostra embarcació era tan bèstia, que cap pastilla japonesa hi va poder fer res. L'experiència va valdre la pena tot i haver patit tant, ja que no és fàcil trobar l'ocasió de nedar entre dofins salvatges, trobar-te'ls tant a prop i amb tanta curiositat pels nostres "biquinis"... perquè ens vam negar a llogar el caríssim equip de submarinisme! (només vam pagar per les ulleres, el tubet i les botes marines) i potser per això se'ns van acostar tants dofins. Recomano l'experiència per a tots aquells que us apassioni el món de les profunditats marines i els animals. Això sí, prepareu-vos per a pagar grans fortunes sense esperar grans luxes! Hi ha molt pocs albergs a l'illa i s'aprofiten moltíssim amb els preus. Ens han cobrat quasi 30.000 yens (220 €) per dormir-hi una sola nit, compartint habitació sense bany amb dues noies més i amb una sola dutxa a compartir entre tot l'alberg. Teníem inclosos 3 àpats al preu total (dinar, sopar i esmorzar) i vam passar gana. A més, cal afegir el preu del ferry que no està inclòs! 14.500 yens més! (110€). La relació qualitat preu no s'ajusta gens ni mica al servei rebut, per tant, no recomano aquest alberg però sí l'experiència... tot i que si en teniu oportunitat en una altra illa i en un altre país del món, segur que us surt molt més bé de preu i amb sort, podeu combinar-ho amb altres activitats. A Mikurajima, a part de nedar entre dofins, no hi ha res més a fer.

Tanabata・七夕祭り

El 7 de juliol de cada any, el Japó festeja Tanabata, una diada dedicada als desitjos que ja vaig comentar a l'entrada de l'any passat. Aquest any Tanabata ha caigut en dimarts i jo la vaig celebrar una mica abans, l'últim cap de setmana de juny, amb una festa organitzada per ALPHA, la meva Escola de Japonès. La festa consistía en reunir alumnes, professors, familiars i amics a la Sala principal de l'Escola, presidida per un arbre de Tanabata gegant ple de papers de colors amb desitjos escrits per nosaltres. La tradició d'aquesta festa anual consisteix en escriure un desig al full de colors i penjar-lo a l'arbre. Tothom aprofita per reunir-se, xerrar i com sempre, menjar! M'ho vaig passar molt bé a la meva primera festa japonesa oficial a la que em convidaven, sense la presencia de cap espanyol. Em va tocar fer un speech improvisat sobre "el meu somni de viure al Japó" en japonès! Per sort, me'n vaig sortir prou bé i vaig aprofitar per a promocionar el meu país! Em complau descobrir que vagis on vagis del Japó, la imatge d'Espanya i Barcelona és coneguda i admirada. Per cert, la nena que surt amb mi és la Miho (4 anys) i si mireu les fotos de la columna de l'esquerra, veureu a la meva professora de japonès, la Tsurumi.

サンフェルミン祭り・San Fermines (Pamplona)

毎年、7月7日～14日にナバーラ州のパンプローナ市ではサンフェルミン祭りが行われます。このお祭りはスペイン人のためだけでなく外国人も参加する有名なお祭りです。サンフェルミン祭りは国際観光行事に指定されているスペイン三大祭りの一つです。しかし外国人からは、サンフェルミンは闘牛の祭りだと言われています。このお祭りの目的は夏の到来を祝うものです。また、サンフェルミンという人の名前を使うのはナバーラの一つのパターンです。他のナバーラのパターンはサン・フランシスコ・ザビエルです。サンフェルミン祭りの最も重要な場面は「エンシエロ」と言うもので、パンプローナの通りに沢山の猛牛が放たれ、大勢の勇気のある若者が猛牛の前を走り始めます。毎年、何人かの若者が猛牛のアタックにあって怪我をしますが大したことではないので、主催者は毎年多くの人の参加を希望しています。パンプローナ市役所ホームページによると2012年にはサンフェルミン祭りの博物館を建てるとのことです。以上、ご参考まで。

Logística: tarjetes, mòbil, divisa i altres dubtes

Aquesta entrada la dedico a les estimades visites que em vindran a veure aquest estiu! Per a viatjar al Japó cal parar atenció en les següents necessitats bàsiques:

- Les tarjetes de crèdit: Normalment VISA, Mastercard o Amex son les més utilitzades als caixers, però mentre la tarjeta sigui de Crèdit, podreu retirar diners de qualsevol caixer automàtic. S'anomenen ATM i es troben a la planta baixa dels Bancs o als Combini (botigues 24h tipo 7 eleven). La tarjeta Citibank també és d'ús freqüent, sobretot entre la comunitat extranjera ja que ens permet retirar diners del caixer sense comisions (exceptuant la comisió per canvi de divisa) i la xarxa de caixers Citibank a tot el món és molt amplia!

Desafortunadament, el Japó no és un país gaire amic de les tarjetes de crèdit i el seu ús es limita al pagament de grans factures com l'Hotel, compres a grans magatzems, serveis, botigues especialitzades i pocs restaurants. La gran part dels establiments corrents no accepten que paguis amb tarjeta de crèdit i la de dèbit extranjera ni somiar-ho. La tendència a realitzar compres a través d'internet és pràcticament nula i tothom porta efectiu. Com que es tracta del Japó, no us preocupeu per si us roben la cartera perquè segur que no passarà. Això sí, atenció als "oblits" per a tots els despistats! Potser us tornen la cartera si la perdeu, però més val no temptar a la sort!

- La divisa: Suposo que no cal mencionar que la moneda japonesa és el Yen i que no s'accepta cap altre divisa extranjera en tot el territori japonès. Però és bo que sapigueu que no és gens fàcil trobar oficines de canvi de divisa a les grans ciutats (i encara menys als pobles) on pogueu canviar d'Euros a Yen. Per tant, us aconsello que canvieu la moneda des d'Espanya (qualsevol banc o Caixa) i si no us ha donat temps, a l'aeroport Internacional de Tokio - Narita. Actualment el canvi de moneda és 1€ = 135¥, segons la pàgina oficial del Banc d'Espanya.

- Els mòbils i les trucades telefòniques: Normalment tots els mòbils exceptuant els japonesos, no funcionen al Japó sense haver contractat i activat prèviament el servei de trucades des de l'extranjer. Evidentment, les trucades de mòbil a Espanya des del Japó són caríssimes i fins i tot les trucades internes (dins del territori japonès) utilitzant mòbil espanyol. El meu consell: Llogar un mòbil japonès a l'aeroport de Tokio - Narita just pels dies que tingueu previst quedar-vos al Japó (el cost és d'aproximadament 6 euros al dia) o bé, tirar de cabines (la majoría funcionen amb tarjetes que es poden comprar en qualsevol combini) o trucar des de l'Hotel. En cas de que tingueu compte Skype, la opció més econòmica és trucar a Espanya aprofitant la connexió a internet. Per a les trucades internacionals des de l'Hotel haureu de marcar 010 + codi del país + número. Per a les trucades als números locals japonesos, només caldrà que marqueu 0 i el número de telèfon. Per trucar als mòbils també: 0 + 90 o 80 i la resta del número de telèfon.

- Internet, els ciber cafès i les zones WIFI: L'ús d'internet està molt extés, no obstant, no és fàcil trobar Ciber Cafès. Es troben a barris molt concrets com Shibuya o Akihabara i són molt econòmics (1.500 ¥ sense limitació temporal) a vegades són tant econòmics que molts joves s'hi queden a dormir quan perden l'últim metro o tren nocturn. Les zones WIFI són força abundants i és natural veure a la gent consultant internet o treballant des del portàtil en una cafetería. A més, la major part dels telèfons mòbil japonesos disposen d'accès a internet i resulta una pràctica molt extesa entre la societat, sobretot durant els llargs trajectes en transport públic.

- El Sistema elèctric: Recordeu de portar adaptadors! La corrent del Japó és molt més suau que l'europea (120) i si compreu aparells elèctrics japonesos pot ser que si els endolleu a Espanya (tot i l'adaptador) petin! I en canvi, els aparells espanyols sovint no funcionen al Japó... com ara secadors de cabell o carregadors de mòbil.

Fins aquí de moment, si teniu més preguntes, no us talleu!